Vestits de Paper de Mollerussa

M’agradaria parlar-vos d’un concurs el 48è Concurs Nacional de Vestits de Paper i el 9è Concurs de Vestits de Paper per a nines Barbie que es celebra a Mollerussa, la meva ciutat. L’esdeveniment cada any té lloc el dissabte més proper al dia 14 de desembre en motiu de Santa Llúcia patrona de les modistes i dels sastres per ser la verge protectora de la vista.

Per tant, demà a la nit es celebra el concurs, aquest any estarà presentat per Elena Gadel cantant i actriu barcelonina.

vestitsdepaper13

Per qui no hagi sentit a parlar mai d’aquest certament, es tracta d’un concurs de vestits fets completament de paper són creacions úniques plenes de talent i originalitat que van desfilant per la passarel·la i van anar apareixent en aquest ordre, primer els de la modalitat de moda actual, després els de fantasia i finalment, els d’època.

Va començar com un divertiment senzill i original per part d’unes modistes de Mollerussa i que un perruquer juntament amb la junta directiva de la Societat Culturat i Recreativa l’Amistat va saber recollir fins a convertir-ho en una competició i en un esdeveniment important per a la ciutat ja que li ha donat una gran projecció fora de l’àmbit comarcal i suposa un element dinamitzador molt important a nivell cultural, social i econòmic.

El certament ha assolit  prestigi mantenint la competició ben entesa entre els participants i la part lúdica en què es barreja l’espectacle de la vistositat i confecció del paper i dels seus colors amb la música i diversió de l’acte. També manté aquell caire d’entreteniment amb el qual va sorgir.

En aquesta entrada no parlaré de com es originar el concurs, ni com ha anat variant al llarg dels anys, ni  altre aspectes que es podria explicar del concurs. Vull parlar del material protagonista i principal que fa possible el certament, aquest és el paper. El paper té unes grans possibilitats quan es manipula i aquest arriba a esdevenir juntament amb la destresa de cosir creacions de peces úniques d’alta costura.

El concurs ve delimitat per les seves bases que estipulen els vestits, així com els adornaments i complements han de ser confeccionats exclusivament amb paper cosit a mà o a màquina, de qualsevol tipus: normal o plana. Està prohibit l’ús de goma d’enganxar i el paper plastificat o metal·litzat.

El paper pot ser molt divers, des de tires foradades del paper de les impressores, a les serpentines que es llancen a les festes, al tissú (paper higiènic, de cuina, mocadors, tovallons o estovalles dels restaurants), els que s’utilitzen per embolicar regals, de diari, blondes de paper de les safates de rebosteria, de cartró de patronatge, d’embalar, de barba, d’estrassa…

imatgemuseu_1planta (4)

Altres papers que s’utilitzen freqüentment són el de crespó, més conegut amb el nom de pinotxo que va molt bé per modelar la forma del cos, de cel·lofana, de xarol, de seda, de coco, de maixé… i el paper arrissat que es pot trenar i cargolar.

2-Detallcapa

També cal tenir en compte, la cura tant en el moment de treballar el paper com en l’acabament de la peça. Hi ha papers que es poden utilitzar tal com són, mentre uns altres necessiten un tractament per donar la sensació de roba, i fins i tot n’hi ha que es poden mullar, planxar, arrugar i prisar. Un dels papers que permet fer més variacions és l’arrissat, ja que a  causa de la seva fortalesa, admet bé el disseny de dibuixos, és pot tenyir, es manipula molt bé i és el que s’apropa més a la roba.

imatgemuseu_1planta(8)

Pel que fa al fil, es pot distingir el fil per cosir i el de fer brodats i puntilles. S’elabora manualment embolicant i encreuant tires de paper arrissat/crespat fins a formar un calant. En el cas que se n’hagi de fer grans quantitats utilitzen el trepant a baixa velocitat i/o minipímer.  Una altra tècnica d’elaborar artesanalment el fil pot ser tallar i filar manualment el paper fins a tenir milers de metres de fil molt prim que, cargolat en boixets i amb l’ajuda del coixí, es va entrellaçant i es va intentant imitar al màxim la finor i la fragilitat de la punta del coixí..

paperimatge

 L’elaboració dels adornaments i comple-ments (blondes, drapejats, plecs, volants, botons, cintes, plomes…) requereix d’una certa destresa i paciència. Per exemple, les perletes es realitzen amb boles de paper higiènic arrodonides, i pintades amb smalt d’ungles. També es poden elaborar amb ganxet o amb punta de coixí tot imitant el macramé, que també s’aplica al vestit.

paperfaldilla

Un element molt utilitzat i estès entre les modistes és la fliselina que serveix tant per donar rigidesa i consistència al paper com per aïllar els punts de la costura de la pell de la model i no causar irritació. Existeixen dos tipus de fliselina la que s’enganxa amb l’escalfor de la planxa (vilexit) i l’altra que es cus (fliselina diagonal estable 990).

Els estampats es poden realitzar amb pintures de tempera, aquarel·la, acrílica, nacrada, purpurina, pintallavis, d’esmalt d’ungles i poden estar pintats amb pinzell i aerògraf.

Els acabats com els adornaments dels vestits solen estar inspirats en detalls de la realitat; per exemple molts d’ells tenen inspiracions florals.

imatgemuseu_2planta(2)

imatgemuseu_2planta(5)

En quant als punts que es poden utilitzar en la confecció dels vestits com el punt “smok” o també anomenat el punt d’abella, i d’iugoslau; tots dos es poden observar en el vestit anomenat Monocrom (el primer, en el canesú de la jaqueta i el segon en el vestit). També el punt de malla, el punt de cadeneta, el brodat anglès, el punt de la verge, el punt de creu… Cadascun d’ells es treballa en diferents tècniques, com el tricotat i el patchwork mitjançant el ganxet, les agulles de mitja, l’agulla de fil i la màquina de cosir.

imatgemuseu_1planta (5)

En resum, el paper es fila per fer-ne fil, es treballa amb ganxet o agulles de fer mitja, es retalla, es combina per fer el teixit, com per exemple la “pota de gall”, es broda i es cus segons les  tècniques de cada creador amb la resta de materials comentats per a crear les peces de paper d’alta costura.

La fragilitat del paper dignifica les peces i les converteix en peces úniques, irrepetibles i efímeres, per això difícilment es pot calcular el seu valor. Per desenvolupar aquest creacions considerades arts, es requereix un coneixement del paper, de totes les tècniques del cosir, del dissenys, destresa en les manualitats i aplicacions de la pintura. A més, depenent de la modalitat en la qual es participa cal documentar-se en aquella temàtica.

Així doncs, les participants han de fer tot un treball previ i llarg abans de veure la seva creació finalitzada i feta realitat. Ara bé, la satisfacció que produeix assolir aquella fita marcada a més del reconeixement del públic i del jurat provoca les ganes de superar-se a elles mateixes i de repetir la seva participació.

 

vestit paper 298 fotos30

576_1355500285mollerussa-vestits-paper

Posted in Art

Underwater Dogs

Al llarg dels anys vas acumulant records, però la millor manera de que mai t’oblidis dels moments importants és fent una foto. Tenen la capacitat de captura un moment i així poder-lo recordar sempre. Perquè el moment és pot oblidar però la foto queda. A més a més, les fotos s’utilitzen molt per acompanyar textos i poder entendre millor la noticia, l’anunci, un text explicatiu… La foto és un element molt receptiu, ja que sempre transmet alguna cosa. Transmeten sentiments.

A qui no li ha entrat nostàlgia al mirar una foto del passat? A qui no li ha impactat mai una foto d’un tràgic accident? Qui no ha plorat mai en veure una foto d’una persona que ja no hi és? Qui no ha rigut mai amb una foto graciosa? Qui no ha agafat por amb una foto tèrbola?

Així doncs, les fotografies han anat variant molt amb els anys; avui en dia no necessitem un àlbum perquè són digitals, ni una càmera per fer-ne sinó que es podem capturar amb el mòbil, poder-les retocar de mil maneres amb un ventall d’aplicacions que existeixen i després compartir-les en xarxes socials. No obstant, el procediment canvia però crec que per molt que passin els anys no es deixarà de fer fotos.

16350_190793136797_8260645_n

Les últimes que m’han impactat són del fotògraf Steth Casteel . Tracta d’uns gossos els quals estan sota  l’aigua i fan el que millor saben fer: jugar i còrrer darrera de pilotes. La veritat es que les fotografies aquàtiques sempre m’han resultat gracioses però aquestes entre la corrent de l’aigua i la càmera d’alta velocitat fan que els gossos semblen furiosos, o millor dit, bèsties salvatges subaquàtiques! Aquestes fotografies s’han recollit en un llibre anomenat “Underwater Dogs”.

resizer (1) resizer (2) resizer (3) resizer (4) resizer (5) resizer (6) resizer seth-casteel-02 seth-casteel-05

Aquestes fotografies, des del meu parer, provoquen un contrast original, reflectint l’actitud de cada gos sent aquesta la seva naturalesa primitiva. Si anem més enllà veurem que és el que transmeten aquestes fotos.  Personalment, em transfereixen vida, energia i moviment; ganes de lluitar per aconseguir la pilota, desig de sortir a l’exterior…

Posted in Art

Spielkkind

Kerstin Hiestermann és una mestra alemanya que treballa impartint classes amb nens amb dificultats. Ha creat Spielkkind el qual és una col·lecció de composicions on combina objectes naturals i un petit monstre.  Els collages representen escenes on una fulla d’un arbre pot convertir-se en el vestit del protagonista de les composicions, el petit monstre inofensiu afegeix humor i dóna vida a la imatge.

Considero que és una col·lecció curiosa, cada composició és diferent però sempre amb l’objectiu de fer volar la imaginació. Cada il·lustració té una mirada lateral del món que produeix a l’espectador reflexionar com elements de la natura poden formar part del dibuix i transformar-lo en una altra utilitat del que és realment. Com per exemple, com un carabassó col·locat en diagonal, amb unes escales i el monstre a sobre pot representar gràficament un tobogan. O bé, com un platan pot representar una banyera. O una flor un animaló.

1-instagram-art   5-instagram-art 4-instagram-art6-instagram-art7-instagram-art9a3186c79f5d4b8fc943bfc62103b6de021d58a811eb7bd23d14b67866337ad4  996a07e5f15490a061b25164b2392bcb24778c1a18eb970953b6ec31177533d53866772a30b33318be921a2f93b42bf220130612-21020420130618-13483520130918-17292120130922-08323820130926-20454920130929-150434  bubbles factorycatch some currants. (for the crumble this afternoon.)eleven empty spacesimage2-640x640image3image6-640x640 IMG_7353IMG_8873-640x640  ratatatam, melonsixsleeping

L’èxit no és per les elaborades il·lustracions ja que són dibuixos lineals, simples, amb un únic rotolador negre. L’èxit està en la seva idea. És original i molt visual, jugant amb els elements i en la manera de combinar-los, aconsegueixen unes imatges entranyables i creatives.  Aptes per tothom, però si que és percep la dolçor i el toc infantil en cada composició i sempre tenint en compte l’humor.

A més, Sppielkkind és un altre bon exemple de com les xarxes socials han permès donar a conèixer nous projectes, com aquest que s’ha fet popular  en poc temps gràcies a Intagram: http://instagram.com/khiesti . També podeu visitar la seva pàgina web http://www.spielkkind.de/.

Així doncs, l’important en qualsevol projecte és tenir una idea creativa, a vegades seran idees més treballades i elaborades, però també s’aconsegueixen imatges boniques sent simples. A més, he de confessar, si encara no us n’havieu adonat, que tinc preferència per les il·lustracions netes, clares, simples i minimalistes.

Origami

La papiroflèxia és un art que sempre m’ha cridat l’atenció. Es basa en la tècnica del plegat de paper per obtenir figures i formes decoratives semblants a la realitat. El plegat de paper permet desplegar figures de diferent grau de complexitat i obtenir creacions de valor artístic i a més, estimula la destresa i la creativitat.

Al voltant de la dècada de 1930 l’escriptor i filòsof Miguel de Unamuno va introduir l’origami a Espanya i a Amèrica del sud ja que va ser el primer que es va prendre seriosament fer “ocellets de paper”. A més, va escriure un tractat sobre “cocotologia” que deriva de “cocotte” que vol dir “ocellet“ en francès. Potser per aquest motiu a Espanya, la papiroflèxia popularment, s’associa amb la idea de fer ocellets de paper. També en aquests anys, la japonesa Akira Yoshizawa ho va popularitzar com una forma d’art creativa.

Actualment la papiroflèxia viu una etapa de canvi en la seva concepció ja que si bé en anys anteriors se la considerava una obra artesana, ara és un art inclòs entre aficions. Per això es pot trobar milers de vídeos a internet de com realitzar milers de figures de paper i agafar habilitat per dur a terme aquest hobby . Us recomano especialment  Jo Nakashima, el qual realitza figures molt diverses que em deixen al·lucinada.

400489_468565849833999_102888537_n

531774_547693865254530_1674467685_n

Els vídeos (disposa d’un canal propi a youtube) t’ensenyen pas a pas com  obtenir una gran varietat de figures com ara animals,  números, lletres tan en majúscula com en minúscula, personatges de pel·lícules… A més, ofereix al marge dret una altra vista en planta per fer més entenedor el procediment. No es gaudeix d’unes explicacions de la persona que realitza les figures, això podria semblar un inconvenient però en aquest cas és un avantatge ja que qualsevol persona independentment del seu idioma pot entendre el vídeo.

      554628_473540449336539_586144914_n 550464_484335708257013_1045069396_n 544577_545645515459365_1068446645_n vendeta  426390_370519739638611_1636567736_n 418281_372927622731156_348370390_n 295407_537436179613632_291537814_n 304693_475527769137807_1039843291_n 396478_362040893819829_1166564859_n Scrat from Ice Age

mario

Des del meu punt de vista trobo que regalar una manualitat és sempre molt bonic perquè és més personal, saps que s’ha hagut d’invertir temps, paciència i esforç. Us animo, doncs, a que proveu alguna figura senzilla per començar i agafar la destresa necessària per a què un full de paper cobri vida amb la creació de la figura. Precisament aquest passat Sant Jordi una amiga em va regalar aquesta figura molt curiosa ja que passa de ser un cub a una bonica rosa i em va fer especial il·lusió.

Posted in Art