M’agradaria parlar-vos d’un concurs el 48è Concurs Nacional de Vestits de Paper i el 9è Concurs de Vestits de Paper per a nines Barbie que es celebra a Mollerussa, la meva ciutat. L’esdeveniment cada any té lloc el dissabte més proper al dia 14 de desembre en motiu de Santa Llúcia patrona de les modistes i dels sastres per ser la verge protectora de la vista.
Per tant, demà a la nit es celebra el concurs, aquest any estarà presentat per Elena Gadel cantant i actriu barcelonina.
Per qui no hagi sentit a parlar mai d’aquest certament, es tracta d’un concurs de vestits fets completament de paper són creacions úniques plenes de talent i originalitat que van desfilant per la passarel·la i van anar apareixent en aquest ordre, primer els de la modalitat de moda actual, després els de fantasia i finalment, els d’època.
Va començar com un divertiment senzill i original per part d’unes modistes de Mollerussa i que un perruquer juntament amb la junta directiva de la Societat Culturat i Recreativa l’Amistat va saber recollir fins a convertir-ho en una competició i en un esdeveniment important per a la ciutat ja que li ha donat una gran projecció fora de l’àmbit comarcal i suposa un element dinamitzador molt important a nivell cultural, social i econòmic.
El certament ha assolit prestigi mantenint la competició ben entesa entre els participants i la part lúdica en què es barreja l’espectacle de la vistositat i confecció del paper i dels seus colors amb la música i diversió de l’acte. També manté aquell caire d’entreteniment amb el qual va sorgir.
En aquesta entrada no parlaré de com es originar el concurs, ni com ha anat variant al llarg dels anys, ni altre aspectes que es podria explicar del concurs. Vull parlar del material protagonista i principal que fa possible el certament, aquest és el paper. El paper té unes grans possibilitats quan es manipula i aquest arriba a esdevenir juntament amb la destresa de cosir creacions de peces úniques d’alta costura.
El concurs ve delimitat per les seves bases que estipulen els vestits, així com els adornaments i complements han de ser confeccionats exclusivament amb paper cosit a mà o a màquina, de qualsevol tipus: normal o plana. Està prohibit l’ús de goma d’enganxar i el paper plastificat o metal·litzat.
El paper pot ser molt divers, des de tires foradades del paper de les impressores, a les serpentines que es llancen a les festes, al tissú (paper higiènic, de cuina, mocadors, tovallons o estovalles dels restaurants), els que s’utilitzen per embolicar regals, de diari, blondes de paper de les safates de rebosteria, de cartró de patronatge, d’embalar, de barba, d’estrassa…
Altres papers que s’utilitzen freqüentment són el de crespó, més conegut amb el nom de pinotxo que va molt bé per modelar la forma del cos, de cel·lofana, de xarol, de seda, de coco, de maixé… i el paper arrissat que es pot trenar i cargolar.
També cal tenir en compte, la cura tant en el moment de treballar el paper com en l’acabament de la peça. Hi ha papers que es poden utilitzar tal com són, mentre uns altres necessiten un tractament per donar la sensació de roba, i fins i tot n’hi ha que es poden mullar, planxar, arrugar i prisar. Un dels papers que permet fer més variacions és l’arrissat, ja que a causa de la seva fortalesa, admet bé el disseny de dibuixos, és pot tenyir, es manipula molt bé i és el que s’apropa més a la roba.
Pel que fa al fil, es pot distingir el fil per cosir i el de fer brodats i puntilles. S’elabora manualment embolicant i encreuant tires de paper arrissat/crespat fins a formar un calant. En el cas que se n’hagi de fer grans quantitats utilitzen el trepant a baixa velocitat i/o minipímer. Una altra tècnica d’elaborar artesanalment el fil pot ser tallar i filar manualment el paper fins a tenir milers de metres de fil molt prim que, cargolat en boixets i amb l’ajuda del coixí, es va entrellaçant i es va intentant imitar al màxim la finor i la fragilitat de la punta del coixí..
L’elaboració dels adornaments i comple-ments (blondes, drapejats, plecs, volants, botons, cintes, plomes…) requereix d’una certa destresa i paciència. Per exemple, les perletes es realitzen amb boles de paper higiènic arrodonides, i pintades amb smalt d’ungles. També es poden elaborar amb ganxet o amb punta de coixí tot imitant el macramé, que també s’aplica al vestit.
Un element molt utilitzat i estès entre les modistes és la fliselina que serveix tant per donar rigidesa i consistència al paper com per aïllar els punts de la costura de la pell de la model i no causar irritació. Existeixen dos tipus de fliselina la que s’enganxa amb l’escalfor de la planxa (vilexit) i l’altra que es cus (fliselina diagonal estable 990).
Els estampats es poden realitzar amb pintures de tempera, aquarel·la, acrílica, nacrada, purpurina, pintallavis, d’esmalt d’ungles i poden estar pintats amb pinzell i aerògraf.
Els acabats com els adornaments dels vestits solen estar inspirats en detalls de la realitat; per exemple molts d’ells tenen inspiracions florals.
En quant als punts que es poden utilitzar en la confecció dels vestits com el punt “smok” o també anomenat el punt d’abella, i d’iugoslau; tots dos es poden observar en el vestit anomenat Monocrom (el primer, en el canesú de la jaqueta i el segon en el vestit). També el punt de malla, el punt de cadeneta, el brodat anglès, el punt de la verge, el punt de creu… Cadascun d’ells es treballa en diferents tècniques, com el tricotat i el patchwork mitjançant el ganxet, les agulles de mitja, l’agulla de fil i la màquina de cosir.
En resum, el paper es fila per fer-ne fil, es treballa amb ganxet o agulles de fer mitja, es retalla, es combina per fer el teixit, com per exemple la “pota de gall”, es broda i es cus segons les tècniques de cada creador amb la resta de materials comentats per a crear les peces de paper d’alta costura.
La fragilitat del paper dignifica les peces i les converteix en peces úniques, irrepetibles i efímeres, per això difícilment es pot calcular el seu valor. Per desenvolupar aquest creacions considerades arts, es requereix un coneixement del paper, de totes les tècniques del cosir, del dissenys, destresa en les manualitats i aplicacions de la pintura. A més, depenent de la modalitat en la qual es participa cal documentar-se en aquella temàtica.
Així doncs, les participants han de fer tot un treball previ i llarg abans de veure la seva creació finalitzada i feta realitat. Ara bé, la satisfacció que produeix assolir aquella fita marcada a més del reconeixement del públic i del jurat provoca les ganes de superar-se a elles mateixes i de repetir la seva participació.
Design 